dimarts, 26 de novembre del 2013

Caprifoliàcies

NOM CIENTÍFIC: Viburnum tinus
NOM VULGAR: Marfull
GÈNERE: Viburnum
FAMÍLIA: Caprifoliàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: Arbust
PERIODE FLORAL: novembre - agost
FORMA VITAL: Perenne, macrofaneròfit (faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2m d'alçada)
ALÇADA: 2-7m
ALTITUD: 0-1200m
ECOLOGIA: Es troba en general als Països catalans i és absent al Pirineu. Arbust mediterrani, que pot viure sota l'ombra existent de les alzines o bé també present en màquies mediterrànies que per entendre'ns serien zones on predominen els arbustos de port baix. En el cas d'Oristà, podríem dir que no sembla que sigui molt abundant doncs sembla ser que no se n'han fet moltes observacions. Cal dir que s'ha trobat completament florit el mes de març.
OBSERVACIONS: El marfull és un bon indicador de la humitat ja que en èpoques de sequera les fulles comencen a disposar-se en posició vertical i com més severa és la sequera, més verticals són. Un cop tornen les pluges es pot refer per dir-ho d'alguna manera però alerta, si la sequera fos molt severa podria acabar morint.
IMATGE: 



NOM CIENTÍFIC: Lonicera implexa, subsp: implexa
NOM VULGAR: Lligabosc Mediterrani
GÈNERE: Lonicera
FAMÍLIA: Caprifoliàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbust-liana
PERIODE FLORAL: abril-juliol
FORMA VITAL: Perenne, nanofaneròfit; planta generalment llenyosa amb les gemmes persistents situades a una alçada superior als 40 cms i inferior als 2 m.
ALÇADA: 1-4 m
ALTITUD: 0-1050 m
ECOLOGIA: Es troba en llocs més aviat ombrívols, secs,  formant part del sotabosc juntament amb el llentiscle... Pot arribar a formar grans poblacions en determinades zones, és lianosa, apareix sovint recolzada sobre altres espècies vegetals.
OBSERVACIONS: El gènere Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586). La paraula implexa que determina l’espècie ve del llatí i significa embolicat, en relació a les tiges que sovint apareixen enredades.

La medicina popular li atribueix propietats antisèptiques, diürètiques, astringents i laxants.
Les flors s'obren entrat el vespre i són pol·linitzades per papallones nocturnes.
El color de les flors, varia de rosa (abans d'obrir-se) a groc -blanc un cop obertes.
El seu fruit són baies vermelloses, que apareixen en parelles a l'interior de l'espècie de " cassola " que formen les bràctees i són tòxiques per a les persones.
Sol aparèixer en boscos oberts i aguanta millor les sequeres que altres espècies del gènere Lonicera.
Apareix al sud d'Europa, especialment al litoral mediterrani.
Gran part del seu hàbitat potencial ha estat alterat per l'acció humana.
La seva principal competidora invasora és Lonicera japonica, planta originària de Japó, conreada en jardins, que s'ha naturalitzat a les nostres contrades i competeix amb l'autòctona L.implexa. 

IMATGE: 




NOM CIENTÍFIC: Viburnum lantana
NOM VULGAR: Tortellatge
GÈNERE: Viburnum
FAMÍLIA: Caprifoliàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbust
PERIODE FLORAL: abril-maig
FORMA VITAL: Caduc, macrofaneròfit; (faneròfit, planta generalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per sobre els 2 m d'alçada.)
ALÇADA: 1-5 m
ALTITUD: 150-2100 m
ECOLOGIA: Es troba formant part del sotabosc de pins i roures, sovint es troba entremig dels bardissars, la ridorta, el roldor...s’aprecia fàcilment en aquestes dates de 30 de juliol perquè es veu el seu fruit vermell. També es pot veure en peus de marges on queda protegit del sol, és força abundant. Precisa sòls rics en calci.
OBSERVACIONS: És emprada per a elaborar mobiliari, en la construcció i per fer eines.
El fruit és lleugerament tòxic i pot ocasionar vòmits i diarrea si s'ingereix en grans quantitats. 
Les propietats medicinals es concentren en les seves fulles i escorça conferint-li propietats laxants i diürètiques ja que estimula l’eliminació de líquids de l’organisme.
També presenta propietats antibacterianes per al tractament de ferides superficials. 
IMATGE: 




NOM CIENTÍFIC: Lonicera etrusca
NOM VULGAR: Lligabosc etrusc
GÈNERE: Lonicera
FAMÍLIA: Caprifoliàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbust
PERIODE FLORAL: maig-juliol
FORMA VITAL: Caduc, nanofaneròfit; planta generalment llenyosa amb les gemmes persistents situades a una alçada superior als 40 cms i inferior als 2 m.
ALÇADA: 1-4 m
ALTITUD: 0-1600 m
ECOLOGIA: Mata enfiladissa que sovint apareix recolzada sobre bardisses...Es troba en llocs humits i ombrívols sovint entre bardissars, ridorta, heura... i al costat d’arbres com roures i pins. Es pot veure a prop de la Riera Gavarresa i rieres. Els seus fruits són baies que apareixen en forma d'agrupacions. 
OBSERVACIONS: Era molt valorada pels antics celtes, s’emprava per encanteris d’amor i per a atreure diners. La flor presenta propietats antitós i les fulles són diürètiques i astringents. Les seves llavors en canvi, són tòxiques i produeixen vòmits.
Sol aparèixer en zones conjuntament amb altres espècies del gènere Lonicera. Típica d’ambients temperats i amb un cert grau d’humitat. Característica del sud d’Europa. És una planta autòctona. 

IMATGE: 







NOM CIENTÍFIC: Lonicera xylosteum
NOM VULGAR: Xuclamel
GÈNERE: Lonicera
FAMÍLIA: Caprifoliàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbust
PERIODE FLORAL: maig-juny
FORMA VITAL: Caduc, nanofaneròfit; amb les gemmes persistents situades a una alçada superiror als 40 cms i inferiors als 2 m.
ALÇADA: 1-2 m
ALTITUD: 200-1850 m
ECOLOGIA: Es troba en zones fresques, humides i ombrívoles i sol créixer al peu de molts arbres com roures, aurons i avellaners... Forma importants mates. Precisa sòls rics en calci (Si). No tolera bé sòls molt fèrtils, més aviat es desenvolupa bé en sòls pobre.
OBSERVACIONS: És una espècie que precisa sòls argilosos com els que trobem principalment al municipi d'Oristà, també s'adapta en margues i llims pel què fa al tipus de sòl. Lonicera li ve del botànic Alemany Adam Lonitzer i xylosteum del terme grec "xylosteon" que significa "dur com un os".
IMATGE: 




NOM CIENTÍFIC: Sambucus nigra
NOM VULGAR: Saüc
GÈNERE: Sambucus
FAMÍLIA: Caprifoliàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbust
PERIODE FLORAL: febrer-juny
FORMA VITAL: Caduc, macrofaneròfit (faneròfit, planta normalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per damunt dels 2 m d'alçada)
ALÇADA: 2-10 m
ALTITUD: 0-1600 m
ECOLOGIA: Es troba sobretot en llocs ombrívols, aprofitant  l’ombra d’arbres alts com serien els salzes... llocs humits, zones properes a rieres... convivint amb altres espècies arbustives i lianes com la ridorta, les bardisses...
CURIOSITATS: Es propaga tant per llavors com per esqueixos. Emprada com a planta ornamental per la vistositat de les flors i també medicinal. En infusió és emprada per la tos, per genives inflamades, bronquitis etc. Cal anar alerta perquè hi ha parts de la planta que són tòxiques. Les melmelades d'aquest fruit són excel·lents. Recordo per la fira d'Oristà comprar melmelada de saüc a una noia de Sant Bartomeu del Grau. El gust d'aquesta melmelada em va merevellar.

IMATGE: 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada