Umbel·líferes

NOM CIENTÍFIC: Sanicula europaea

NOM VULGAR: Herba de Sant Llorenç

GÈNERE: Sanicula

FAMÍLIA: Umbel.líferes

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia

PERIODE FLORAL: maig a juliol

FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra

ALÇADA: 20 a 50cm

ALTITUD: (75) 300 a 1600m

ECOLOGIA: La trobem en boscos caducifols frescals, a l'ombra de molts arbres, a prop de torrents frescos i humits. Estatge muntà i contrades mediterrànies plujoses

IMATGE:

NOM CIENTÍFIC: Daucus carota, subsp: carota

NOM VULGAR: Pastanaga borda

GÈNERE: Daucus

FAMÍLIA: Umbel.líferes

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia

PERIODE FLORAL: abril-octubre

FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra

ALÇADA: 60 cms, 30-80(100)cm

ALTITUD: 0-2000 m

ECOLOGIA: Es troba en vores de camins i camps, sovint en llocs terrosos i assolellats,  forma importants poblacions vistoses. De port força alt.

CURIOSITATS: És una planta autòctona de la Mediterrània. Els Holandesos en van seleccionar la pastanaga que actualment es conrea per a consum afavorint les arrels de color taronja ja que l'arrel que habitualment podríem trobar en una espècie autòctona seria de color negre o violàcia. A l'estiu al fruit de la planta podem observar-hi uns animalons força peculiars, els "bernats vermells" que presenten ratlles de color vermell i negre.

IMATGE:

NOM CIENTÍFIC: Bupleurum rigidum

NOM VULGAR: Orella de llebre

GÈNERE: Bupleurum

FAMÍLIA: Umbel·líferes

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia

PERIODE FLORAL: juliol-setembre

FORMA VITAL: Hemicriptòfit.Planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra.

ALÇADA: 1 m, 30-80 cms

ALTITUD: 100-1500 m

ECOLOGIA: Es pot veure freqüentment en molts peus de camins i també dins el bosc juntament amb el romaní, la sajolida, és molt abundant en llocs secs. Forma importants poblacions. Planta que passa molt desapercebuda pels seus colors poc vistosos i de port baix.

CURIOSITATS: Es distribueix bàsicament dins la conca Mediterrània. Sembla ser que antigament s'utilitzava com a antiinflamatori.

IMATGE:

NOM CIENTÍFIC: Foeniculum vulgare, subsp; piperitum

NOM VULGAR: Fonoll

GÈNERE: Foeniculum

FAMÍLIA: Umbel·líferes

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia

PERIODE FLORAL: juny-novembre

FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra.

ALÇADA: 1,20 m, 0,5-2 (2,5) m

ALTITUD: 0-1300 m

ECOLOGIA: Es troba en zones assolellades, en petits prats on pot formar importants poblacions. També la trobem en marges de camps i a la vora d'aquests. D'olor característica semblant a l'anís, desprèn l'aroma només de tocar-la.

CURIOSITATS: És considerada una planta aromàtica que ha acompanyat molts plats pel seu aroma característic. Espècie característica de la zona Mediterrània. Conté olis essencials emprats en fitoteràpia, presenta propietats diürètiques i afavoreix la digestió. És cultivada per interès del bulb que presenta la planta i que es pot consumir en cru o bé cuit. Els fruits també presenten interès industrial i se n'extreu un compost que és utilitzat per a licors.
IMATGE:

NOM CIENTÍFIC: Bupleurum fruticescens, subsp: fruticescens

NOM VULGAR: Botja groga

GÈNERE: Bupleurum

FAMÍLIA: Umbel·líferes

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbust

PERIODE FLORAL: juliol-setembre

FORMA VITAL: Perenne, nanofaneròfit, planta normalment llenyosa amb les gemmes persistents situades a una alçada entre els 40 cms i els 2 m. D'alçada.

ALÇADA: 30-100 cm

ALTITUD: 0-1600 m

ECOLOGIA: Viu en zones més aviat seques i assolellades. És molt abundant en determinats indrets de pi blanc formant part del sotabosc, conviu juntament amb el romaní, l'orella de llebre, espècies de poca alçada...Precisa sòls rics en calci, abunda en pastures camefítiques.

CURIOSITATS: Es desenvolupa bé en sòls pobres, argil·losos i amb abundant insolació. 
IMATGE: