diumenge, 17 de setembre de 2017

Cianobacteris

Afegim també una curiositat a l'herbari: les cianobactèries o algues blaves, que si bé no estan classificades dins el regne vegetal podem trobar sovint entremig de moltes plantes i segurament captivaran l'atenció de més d'un/a. 

NOM VULGAR: Nostoc
GÈNERE: Nostoc
CARACTERÍSTIQUES: Està inclòs dins el gènere de les cianobactéries o bé algues blau/verdes. El gènere Nostoc està format per moltes espècies (no podem precisar l'espècie d'aquesta per falta de dades en l'observació) però sí que podem descriure el gènere.
ECOLOGIA: La podem trobar directament al sòl, entremig de farigola, sajolida, romaní o entremig de les pedres, ens crida l'atenció especialment quan ha plogut, apareixent en forma de "moc", de textura gelatinosa i de color verd marrosnós. De consistència fina i flexible, quan plou o bé hi ha humitat al sòl s'hidrata i l'estructura esdevé vistosa, quan hi ha sequera, pràcticament és impossible veure-la i llavors apareix de color negrós, com petites taques entremig de pedretes, mates o herbàcies que no ens farien aturar massa per contemplar-la. En català se l'anomena "merda de bruixa". Si l'observéssim al microscopi veuríem que està format per cadenes de cèl·lules, no sent possible observar-les a simple vista. De tant en tant en aquesta seqüència de cèl·lules hi podríem veure una estructura una mica més gran que és l'encarregada de fixar nitrogen directament de l'atmosfera. Això i juntament al fet que és capaç de fer la fotosíntesis, pràcticament ho té tot per ser més que autosuficient!
IMATGE: 



dilluns, 21 d’agost de 2017

Simarubàcies

NOM CIENTÍFIC: Alianthus altissima
NOM VULGAR: Ailant
GÈNERE: Alianthus
FAMÍLIA: Simaburàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/Gimnosperm
TIPUS PLANTA: arbre
PERIODE FLORAL: juny - agost
FORMA VITAL: Macrofaneròfit; planta normalment llenyosa, amb les gemmes perdurants situades sempre per damunt de 2 metres d'alçària.
ALÇADA: 1-20 m
ALTITUD: sense especificar.
ECOLOGIA: Afortunadament no es troba en molts indrets donat que és un arbre introduït procedent de la Xina el qual colonitza ràpidament els ambients on arrela. Té molta facilitat per propagar-se i produeix una gran quantitat de fruits si bé també es reprodueix de forma vegetativa.
CURIOSITATS: Emet una substància que evita que altres espècies autòctones s'intal·lin al sotabosc o en zones molt properes a aquesta espècie. Es considera una de les plantes més invasives de la Península Ibèrica. Ha estat introduïda especialment en jardins i zones per fixar el sòl com ara marges de carreteres.
IMATGE: 







dissabte, 18 de març de 2017

Aspleniàcies

NOM CIENTÍFIC: Asplenium ceterach
NOM VULGAR:Dauradella
GÈNERE: Asplenium
FAMÍLIA: Aspleniàcies

TIPUS PLANTA: Falguera
CURIOSITATS: Petita falguera que podem trobar en escletxes de roca calcària. El revers pot prendre colors daurats formats per petites escames que reflexen amb el sol i per tant actua com a protector de la mateixa llum, d'aquí el seu nom de "dauradella". Quan el temps és molt sec la dauradella replega les seves fulles i fins i tot la podem veure totalment seca tot i que està en estat latent fins que la humitat del sòl i ambiental augmenti, d'aquesta manera evita la transpiració. Per tant doncs, si observem dauradella replegada i de colors marronosos sabrem si es percep un ambient sec amb falta evident de pluges i humitat en l'ambient. 
IMATGE:

diumenge, 15 de juny de 2014

Dipsacàcies

NOM CIENTÍFIC: Dipsacus fullonum, subsp: fullonum
NOM VULGAR: Cardó
GÈNERE: Dipsacus
FAMÍLIA: Dipsacàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: juny-setembre
FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Biennal, planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra.
ALÇADA: 1,2-6 m
ALTITUD: 0-1650 m
ECOLOGIA: Es pot veure en prats assolellats i al mateix temps, a la vora de rieres i torrents. Sovint apareix formant petites poblacions. Bon indicador de la presència de sòls nitrogenats.
CURIOSITATS: Els capítols secs d'una varietat cultivada els havien utilitzat els paraires per cardar la llana; per aquest motiu es coneix també la planta com a cardó de paraire. Aquesta informació ha estat extreta de la bibliografia, no pas dels habitants del poble d'Oristà.
IMATGE: 





NOM CIENTÍFIC: Succisa pratensis
NOM VULGAR: Escabiosa mossegada
GÈNERE: Succisa
FAMÍLIA: Dipsacàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: juliol-octubre
FORMA VITAL: Hemicriptòfit.. Planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra
ALÇADA: 1 m, 15-50 (100) cms
ALTITUD: 1 m, 15-50 (100) cms
ECOLOGIA: La podem trobar en llocs humits i frescos, normalment en zones on també s’hi troben els trèvols, per exemple seria comú a vora de la Riera Gavarresa i de torrents (que no són pocs). Forma mates de gran alçada sense presentar una densitat elevada de fulles sinó més aviat laxes i disperses. 
CURIOSITATS: Sembla ser que posseeix diferents propietats com ara que és diürètica, laxant i que actua contra paràsits intestinals entre moltes altres propietats.
IMATGE: 





Cupressàcies

NOM CIENTÍFIC: Juniperus oxycedrus
NOM VULGAR: Càdec
GÈNERE: Juniperus
FAMÍLIA: Cupressàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/Gimnosperm
TIPUS PLANTA: arbust
PERIODE FLORAL: abril-maig
FORMA VITAL: Perenne, macrofaneròfit; faneròfit, planta normalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per damunt dels 2 m d'alçada)
ALÇADA: 1-10 m
ALTITUD: 0-1500 m
ECOLOGIA: Es pot trobar en ambients assolellats i secs formant part de la comunitat de pi blanc, pinassa, alzines i roures.
CURIOSITATS: Prefereix sòls secs i assolellats. En veterinària s’emprava contra malalties cutànies del bestiar. També utilitzada com a antihelmíntica i purgant. Té propietats contra malalties de la pell. Pot viure entre 500 i 600 anys. 
IMATGE: 





NOM CIENTÍFIC: Cupressus sempervirens
NOM VULGAR: Xiprer
GÈNERE: Cupressus
FAMÍLIA: Cupressàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/Gimnosperm
TIPUS PLANTA: arbre
PERIODE FLORAL: març-abril
FORMA VITAL: Perenne
ALÇADA: fins a 30 m
ALTITUD: -
ECOLOGIA: Es troba de forma cultivada de manera que es pot veure al cementiri, a la plaça i en alguns horts. El seu origen és oriental amb procedència de Grècia i/o Turquia.
DISTRIBUCIÓ: Plurirregional
CURIOSITATS: Plantat als cementiris per la seva longevitat (pot arribar a 500 anys de vida). Actua també com a barrera contra el vent. Arbre que representa el símbol de la mort i que posseeix també propietats medicinals. Una de les principals virtuts medicinals és la capacitat de tractament de malalties de l’aparell circulatori i que sovint causen dolors a les extremitats inferiors. També presenta gran quantitat de tanins, els quals tenen la funció de fomentar la coagulació de la sang i per tant de curar les ferides. També és útil per a combatre la diarrea entre moltes altres propietats. 
IMATGE: 




NOM CIENTÍFIC: Juniperus communis, subsp: communis
NOM VULGAR: Ginebre
GÈNERE: Juniperus
FAMÍLIA: Cupressàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/Gimnosperm
TIPUS PLANTA: arbust
PERIODE FLORAL: març-maig
FORMA VITAL: Perenne, faneròfit; planta generalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per damunt dels 40 cms d'alçada.
ALÇADA:0,5-15 m
ALTITUD: 20-2100 m
ECOLOGIA: Es troba en ambients més aviat ombrívols, formant part del sotabosc de molts pins, roures, alzines...
DISTRIBUCIÓ: Plurirregional
CURIOSITATS: El seu nom de "juniperus" procedeix del celta “Juneprus” el qual significa aspre i es deu al gust aspre del seu fruit. Sembla ser que posseeix moltes propietats medicinals descrites en l’antiguitat actuant contra la hipertensió, la gota, l’artritis, facilita la digestió, actua contra la bronquitis, el refredat, dermatitis, acné entre moltes d’altres.
IMATGE: 






Cucurbitàcies

NOM CIENTÍFIC: Bryonia cretica, subsp:dioica
NOM VULGAR: Carbassina
GÈNERE: Bryonia
FAMÍLIA: Cucurbitàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: liana
PERIODE FLORAL: abril-agost
FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra.
ALÇADA: 2 m, 2-3 m
ALTITUD: 0-1650 m
ECOLOGIA: Es pot veure en llocs humits com ara a prop de la Gavarresa i zones ombrívoles, frescals, és una liana que creix sovint recolzada sobre els bardissars, ridorta, lligabosc i pot arribar a fer alguns metres de llargada. Passa força desapercebuda a no ser que hi hagi fruits madurs que l'acaben delatant.
CURIOSITATS: Hi ha parts d’aquesta planta que són molt tòxiques i d’altres medicinals, per tant, alerta, millor no ingerir-la!
IMATGE: 




dissabte, 31 de maig de 2014

Crucíferes

PARTICULARITATS FAMÍLIA CRUCÍFERES
La majoria de les plantes d'aquesta família contenen un tipus de substància picant. Són plantes riques en vitamina C i a l'hivern són interessants per un bon nombre d'espècies animals donat que la majoria de plantes riques en aquesta vitamina encara no han fructificat i podem trobar alguns fruits de plantes d'aquesta família. Contenen també una font important de vitamina A (carotens), aquesta vitamina és especialment d'interès per a la vista. La mostassa i la rúcula pertanyen a aquesta família si bé no hi ha presència natural d'ambdues espècies a la zona d'Oristà.

NOM CIENTÍFIC: Capsella bursa pastoris, subsp: bursa-pastoris
NOM VULGAR: Bossa de pastor
GÈNERE: Capsella
FAMÍLIA: Crucíferes
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: gener-desembre
FORMA VITAL: Teròfit. Planta anual que passa l'època desfavorable en estat de llavor. Té les gemes persistents situades arran de terra.
ALÇADA: 17 cms, 2-40 cms
ALTITUD: 0-2300 m
ECOLOGIA: Es pot trobar a la vora de molts camins, en llocs assolellats, en marges de camps. És força abundant tanmateix per la seva simplicitat ens pot passar fàcilment desapercebuda ja que no presenta colors vistosos i es camufla força amb el color del sòl i les plantes que la solen acompanyar.
DISTRIBUCIÓ: Plurirregional
CURIOSITATS: Planta Mediterrània que està estesa pràcticament a tot el món. Conté molta vitamina K, la qual estimula la coagulació de la sang. Sembla ser que posseeix vàries propietats medicinals com ara que ajuda a parar hemorràgies nassals. S’ha utilitzat també com a desinfectant de la boca. Presenta també propietats diurètiques i estimulants.

Antigament grecs i romans la utilitzaven per curar hèrnies i ferides. A l’Europa Medieval s’utilitzava per estimular la sortida de les dents dels nens.

IMATGE: 





NOM CIENTÍFIC: Barbarea vulgaris
NOM VULGAR: Herba de Santa Bàrbara
GÈNERE: Barbarea
FAMÍLIA: Crucíferes
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: abril-juliol
FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra.
ALÇADA: 65 cms, 30-90 cms
ALTITUD: (100) 400-1450 m
ECOLOGIA: Es pot trobar en zones ombrívoles, fresques, prop de la Riera Gavarresa, forma grans mates visibles i altes, es troba sobretot en sòls nitròfils (rics en nitrogen).

CURIOSITATS:  De fulles comestibles, originària del sud oest d'Europa, autòctona als països catalans, requereix terrenys molt humits per tal de proliferar. 
IMATGE: 





NOM CIENTÍFIC: Erucastrum nasturtiifolium
NOM VULGAR: Ravenissa groga
GÈNERE: Erucastrum
FAMÍLIA: Crucíferes
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: març-novembre
FORMA VITAL: Camèfit. Planta generalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per sota dels 40 cms d'alçada.
ALÇADA: 35 cms, 20-80 cms
ALTITUD: 0-1675 m
ECOLOGIA: Es pot veure sovint en llocs assolellats, secs, en vores de camins i marges de camps convivint amb la ravenissa blanca. Generalment la trobem en zones força terroses, pot formar importants poblacions.
IMATGE: 




NOM CIENTÍFIC: Diplotaxis erucoides
NOM VULGAR: Ravenissa blanca
GÈNERE: Diplotaxis
FAMÍLIA: Crucíferes
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: gener-novembre
FORMA VITAL: Teròfit. Planta anual que passa època desfavorable en estat de llavor.
ALÇADA: 50 cms, 10-50 cms
ALTITUD: 0-1450 m
ECOLOGIA: És habitual trobar-la en prats, en vores de camins, sobretot en llocs àrids i més aviat secs, és força abundant i es pot veure florida gairebé tot l'any, pot formar grans poblacions. 

CURIOSITATS:  Es pot veure de forma molt abundant als camps de cultiu durant la tardor  i fins i tot l'hivern florida. Les abelles aprofiten la floració tardana ja que és una planta melífera.
IMATGE: 





NOM CIENTÍFIC: Lepidium draba
NOM VULGAR: Bàbol
GÈNERE: Lepidium
FAMÍLIA: Crucíferes
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: març-juny
FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra.
ALÇADA: 25 cms, 20-60 cms
ALTITUD: 0-1475 m
ECOLOGIA: Viu en llocs molt assolellats, desprovistos d'alta vegetació. Forma petites poblacions. Es pot veure vora la carretera, prop de camps i marges... No forma grans mates però és una planta vistosa especialment durant l'època de floració.
CURIOSITATS: Disposa d'arrels que es propaguen de forma horitzontal. Es considera una mala herba en cultius, la qual pot arribar a ser molt nombrosa i té la capacitat de colonitzar grans extensions de camp sobretot quan la terra ha estat remoguda. Li agraden els sòls rics en nitrogen, on es desenvolupa d'allò més bé.

IMATGE: 





NOM CIENTÍFIC: Rorippa nastrurtium-aquaticum
NOM VULGAR: Créixens
GÈNERE: Rorippa
FAMÍLIA: Crucíferes
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: abril-setemebre
FORMA VITAL: Hidròfit. Planta aquàtica, arrelada o flotant.
ALÇADA: 10-60 cms
ALTITUD: 0-1600 m
ECOLOGIA: Es pot veure en algunes zones de poca fondària dins la Riera Gavarresa, es troba prop de Veronica anagallis-aquatica. És força abundant, pot arribar a colonitzar marges i fins i tot el vell mig de la Riera quan la profunditat de l'aigua és baixa.
CURIOSITATS: La planta fa olor picant. Com s'ha dit, es troba al llarg del curs de la Riera Gavarresa i en abundància a la primavera. És capaç de colonitzar en grans mates, bona part d'alguns trams, així mateix és capaç també de resistir grans sequeres. Prefereix sòls alcalins. Es considera una planta que presenta un alt valor nutricional: vitamina A, ferro, calci... El gust de les fulles recorda a la mostassa. De totes maneres, cal anar alerta per recollir-la donat que presenta sovint alguns paràsits que si no s'higienitza correctament pot presentar un cert risc de toxiinfecció.
IMATGE: 





NOM CIENTÍFIC: Lepidium campestre
NOM VULGAR: Morritort
GÈNERE: Lepidium
FAMÍLIA: Crucíferes
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: abril-juny
FORMA VITAL: Teròfit. Planta anual que passa l'època desfavorable en estat de llavor.
ALÇADA: 19 cms, 20-60 cms
ALTITUD: 0-1850 m
ECOLOGIA: Es pot veure en zones assolellades i formant part de petits prats juntament amb altres espècies herbàcies. El seu port baix i el color de les seves flors la fan passar desapercebuda en gran mesura, per tant, si la volem veure, caldrà parar atenció.
IMATGE: