Urticàcies

NOM CIENTÍFIC: Parietaria officinalis, subsp; judaica

NOM VULGAR: Morella roquera

GÈNERE: Parietaria

FAMÍLIA: Urticàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia

PERIODE FLORAL: març-setembre

FORMA VITAL: Camèfit. Planta generalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per sota els 40 cms d'alçada.

ALÇADA: 20-50 cms

ALTITUD: 0-1600 m

ECOLOGIA: Es troba sobretot en molts horts, formant part de les anomenades males herbes, prop de les parets, zones assolellades.

CURIOSITATS:
IMATGE:

NOM CIENTÍFIC: Urtica dioica

NOM VULGAR: Ortiga gran

GÈNERE: Urtica

FAMÍLIA: Urticàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia

PERIODE FLORAL: abril-setembre

FORMA VITAL: Teròfit. Planta anual que passa l'època desfavorable en estat de llavor. Té gemmes persistents situades arran de terra.

ALÇADA: 63 cms, 0,5-1,5 (2,3) m

ALTITUD: 0-2450 m

ECOLOGIA: Es troba en llocs ombrívols i humits, sovint vora de recs i zones irrigades, també en peus de camins, forma part també de les anomenades males herbes si bé cal dir que totes les formes de vegetació tenen la seva funció a la natura, per tant, entendrem la "mala herba" com l'espècie que no és apreciada pel cultiu humà. Pot arribar a formar importants mates i també poblacions, conviu amb les canyes, l'arç blanc, els salzes etc.

CURIOSITATS: Considerada com una mala herba les persones li han donat multitud d'usos al llarg de la història: afrodisíaca, aplicacions medicinals, usos tèxtils, pasta per fabricar paper, tints etc. Es coneix també com a herba dels cecs donat que aquesta es reconeix només de tocar-la lleugerament en alguna part del cos.  Les ortigues són una bona font de ferro i silici i contenen vitamines A, C i K. Tot i els nutrients que conté sempre cal anar en compte perquè no es recomana consumir-ne els fruits, així que millor ens prenem aquesta informació com a cultura general. Es desenvolupa molt bé en sòls amb presència de nitrogen.

IMATGE:

NOM CIENTÍFIC: Urtica urens

NOM VULGAR: Ortiga petita

GÈNERE: Urtica

FAMÍLIA: Urticàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia

PERIODE FLORAL: març-octubre

FORMA VITAL: Teròfit. Planta anual que passa l'època desfavorable en estat de llavor.

ALÇADA: 19 cms, 10-50 cms

ALTITUD: 0-1900 m

ECOLOGIA: Es troba en marges de molts horts i camps, no forma grans mates, forma part de les males herbes dels horts que tant detesten les persones que en cultiven algun. Apareix en petites poblacions juntament amb la calabruixa, algunes espècies de la família de les euforbiàcies, de les geraniàcies...

CURIOSITATS: Presenta les mateixes propietats que l'anterior. Es desenvolupa molt bé en sòls amb presència de nitrogen.
IMATGE: