Fagàcies

NOM CIENTÍFIC: Quercus coccifera, subsp; coccifera

NOM VULGAR: Garric/Coscoll

GÈNERE: Quercus

FAMÍLIA: Fagàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbust

PERIODE FLORAL: abril-maig

FORMA VITAL: Prenne, Nanofaneròfit; (faneròfit; planta generalment llenyosa amb les gemmes persistents situades entre els 40 cms i 2 m d'alçada.)

ALÇADA: 0,5-3 m

ALTITUD: 0-1300 m

ECOLOGIA: Es troba en indrets on hi ha alzines, roures, pins...formant part sovint del sotabosc. Es pot veure sovint al peu de molts camins, llocs més aviat secs. És molt abundant, generalment són mates de poca alçada. Indicadora de zones seques i solells. Les seves fulles endurides i acabades en punxes eviten la transpiració de la planta podent resistir així, la temporada més eixuta.

CURIOSITATS: Prefereix sòls calcaris i s'adapta bé en sòls pobres, present al mediterrani, aguanta molt bé la sequera. Li costa tolerar les glaçades continuades i severes. La llenya és preuada per la seva resistència. Resisteix molt bé el foc i brota amb facilitat. 

IMATGE: 

NOM CIENTÍFIC: Quercus ilex, subsp: ilex

NOM VULGAR: Alzina

GÈNERE: Quercus

FAMÍLIA: Fagàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbre

PERIODE FLORAL: abril-maig

FORMA VITAL: Perenne, macrofaneròfit (faneròfit, planta normalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per damunt dels 2 m d'alçada)

ALÇADA: 5-20 m

ALTITUD: 0-1400 m

ECOLOGIA: Es pot trobar en llocs secs i assolellats juntament amb altres alzines (rotundifolia), pins blancs...

CURIOSITATS: Espècie que la trobem repartida a tots els països del Mediterrani, s'adapta bé a la sequera, on hi ha més pluges queda substituïda per altres espècies com el roure. Presenta una llenya molt resistent que s'ha utilitzat per a fer carbó, de crema lenta i objectes grans de fusta. S'ha considerat un arbre sagrat per la seva solidesa, longevitat i potència tant en el sentit espiritual com material.

IMATGE: 

NOM CIENTÍFIC: Quercus ilex, subsp:rotundifolia

NOM VULGAR: Alzina carrasca

GÈNERE: Quercus

FAMÍLIA: Fagàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbre

PERIODE FLORAL: abril-maig

FORMA VITAL: Perenne, macrofaneròfit (faneròfit, planta normalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per damunt dels 2 m d'alçada)

ALÇADA: 5-20 m

ALTITUD: 0-1700 m

ECOLOGIA: Es troba en llocs assolellats i més aviat secs, convivint amb altres alzines, també amb la subsp: ilex, pins blancs....

IMATGE: 

NOM CIENTÍFIC: Quercus humilis

NOM VULGAR: Roure martinenc

GÈNERE: Quercus

FAMÍLIA: Fagàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbre

PERIODE FLORAL: abril-juny

FORMA VITAL: Caduc, macrofaneròfit (faneròfit, planta normalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per damunt dels 2 m d'alçada)

ALÇADA: 5-25 m

ALTITUD: 0-1600 m

ECOLOGIA: Llocs humits i ombrívols, convivint sovint, amb molt pins blancs, molt comú i abundant.

CURIOSITATS: És el típic roure que trobem a la muntanya mitjana com seria el cas d'Oristà. És un arbre que aguanta molt bé la calor i també resisteix bé els incendis. Prefereix els sòls calcaris si bé s'adapta força en altres tipus de sòls. Antigament la fusta era emprada per fer carbó. Arbre que anem trobant en boscos mixtes de pi blanc i alzina i de fulla semicaduca donat que no acaba de perdre totes les fulles a l'hivern si bé les que hi queden prenen colors marronosos.

IMATGE: