dimarts, 26 de novembre de 2013

Buxàcies

NOM CIENTÍFIC: Buxus sempervirens
NOM VULGAR: Boix
GÈNERE: Buxus
FAMÍLIA: Buxàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: arbust
PERIODE FLORAL: març-abril
FORMA VITAL: Faneròfit. Perenne, planta generalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per sobre dels 40 cms d'alçada.
ALÇADA: 1-5 m
ALTITUD: 100-2000 m
ECOLOGIA: Viu en llocs solells però el trobem també en zones més humides, a sota de molts roures martinencs i pi blanc, sovint conviu també amb altres espècies arbustives i herbàcies com la rogeta la qual es pot veure moltes vegades, enmig del boix. És molt abundant. Forma importants poblacions, precisa sòls rics en calci (Si). Planta típica d'Europa. Prefereix sòls ben drenats, rics en matèria orgànica i mai entollats. El trobem formant part del sotabosc en abundància a Oristà. 
OBSERVACIONS: És de creixement molt lent. Resisteix molt bé es glaçades, el vent i la sequera. Pot arribar a viure 600 anys. Pot brollar de cep després del foc.
Aquesta espècie pateix l'atac del fong Pseudometria rousseliana, que produeix l'anomenat xancre del boix, caracteritzat per pústules de color rosat o vermell el qual viu a les fulles i branques fent disminuir el vigor de la planta, pot arribar a matar-la.   
Des de l'època clàssica, va ser usat a Grècia i Roma per demarcar jardins formant tanques naturals. La duresa i composició de la seva fusta va fer que s'utilitzés com a planxa per a gravats i impremtes, així com per a instruments de vent-fusta.
En ebenisteria, s'usa per a treballs de tornejat i petits estris casolans (que per cert, van d'allò més bé), per la seva estructura homogènia i no fibrosa (culleres, paletes, etc.). Les fulles s'han usat com a substitut del llúpol en la fabricació de cervesa. En jardineria és molt emprat en la formació de tanques i barreres naturals. 
Les fulles i els fruits són tòxics, però no per a algunes aus que en dispersen les llavors. Contenen diversos alcaloides, especialment ciclobuxina D, que es concentra fins a un 3% en les fulles i escorça tot i que presenta propietats medicinals contra la malària i les infeccions intestinals tot i que alerta, el seu ús és perillós, una sobredosi lleugera pot produir vòmits resultant letal a concentracions més elevades .Les fulles s'han emprat com a succedani de la quinina en febres malàriques. La destil·lació dóna un oli essencial eficaç en odontologia.

IMATGE: 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada