Iridàcies

NOM CIENTÍFIC: Gladiolus irydicus

NOM VULGAR: Espaseta

GÈNERE: Gladiolus

FAMÍLIA: Iridàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia

PERIODE FLORAL: abril a juny

FORMA VITAL: Geòfit (planta herbàcia que conserva només òrgans subterranis durant l'estacio desfavorable)

ALÇADA: 20 a 60cm

ALTITUD: 10 a 1300m

ECOLOGIA: Planta bulbosa que la podem trobar en petits prats amb gramínies, zones solells i a prop de camps. Prats secs, llocs rocosos, contrades mediterrànies i estatge montà. 

IMATGE:

Orobancàcies

NOM CIENTÍFIC: Orobanche gracilis

NOM VULGAR: Frare de la botja

GÈNERE: Orobanche

FAMÍLIA: Orobancàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia

PERIODE FLORAL: maig a agost

FORMA VITAL: Hemicriptòfit.Planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra.

ALÇADA: 15 a 30cm

ALTITUD: 0 a 1700m

ECOLOGIA: Planta que parasita la botja. La podem trobar en brolles i prats secs i solells, evidentment, ben a prop d'aquesta planta la qual parasita. Estatge montà i contrades mediterrànies. Precisa sòls rics en calci. 
CURIOSITATS: És una planta que no dur a terme la fotosíntesis i s'alimenta directament dels nutrients de les arrels de la botja, en aquest cas. 

IMATGE:

NOM CIENTÍFIC: Orobanche latisquama

NOM VULGAR: Frare del romaní

GÈNERE: Orobanche

FAMÍLIA: Orobancàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia

PERIODE FLORAL: maig a juny

FORMA VITAL: Geòfit (planta herbàcia que conserva només òrgans subterranis durant l'estacio desfavorable)

ALÇADA: 20 a 40 cm

ALTITUD: 0 a 1200m

ECOLOGIA: Planta que parasita el romaní, hi ha altres espècies que parasiten específicament altres plantes com ara les lleguminoses, la farigola, l'heura… La podem trobar en brolles i prats secs i solells, evidentment, ben a prop del romaní. Planta mediterrània de zones més o menys seques.

CURIOSITATS: És una planta que no dur a terme la fotosíntesis i s'alimenta directament dels nutrients de les arrels del romaní en aquest cas. 

IMATGE:

Líquens

Els líquens són éssers vius que realitzen la fotosíntesis igual que les plantes superiors que trobem en aquest herbari però aquests estan formats per la simbiosi d'un fong i una alga. Es caracteritzen perquè són capaços de resistir importants períodes de sequera donat que han desenvolupat mecanismes de resistència i adaptació. La part del fong que forma el liquen proveeix a aquest ésser tan particular, la capacitat d'obtenir minerals del sòl i protecció mentre que la part de l'alga és capaç de fer la fotosíntesis i per tant, obtenir diòxid de carboni de l'atmosfera i a partir d'aquí poder obtenir nutrients com sucres i hidrats de carboni. A Oristà podem trobar molts tipus de líquens que poden ser de color blanc, verd, blavós, groc o bé combinació d'aquests. Els trobem normalment o bé adherits a les roques, formant part del sotabosc o bé enganxats fortament a les soques dels arbres. Trobar líquens és sinónim de bona salut de la zona ja que són uns bons indicadors de la qualitat de l'ambient i del sòl. Els trobarem sempre postrats al terra o bé al substrat on s'adhereixen si bé al Pirineu i en zones més humides els podríem trobar penjant de branques d'arbres. 

NOM CIENTÍFIC: Cladonia foliacea

NOM VULGAR: -

ECOLOGIA: Liquen que es pot trobar al sotabosc en terres prims i rocallosos, juntament amb la molsa. Pot arribar a extentre's força. Quan el terra és humit els lòbuls es tornen de color verd mentre que quan és sec els lòbuls prenen un color més gris blanquinós i el lòbul es va replegant i cargolant mostrant el color blanquinós. En èpoques de sequera es mostra molt més fràgil que no pas en època humida ja que els lòbuls presenten més vigorositat i  

IMATGE: 

Punicàcies

NOM CIENTÍFIC: Punica granatum

NOM VULGAR: Magraner

GÈNERE: Punica

FAMÍLIA: Punicàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: Arbre-Arbust

PERIODE FLORAL: juny-agost

FORMA VITAL: Macrofaneròfit (faneròfit: amb les gemmes persistents situades a més de 2 metres d'alçària)

ALÇADA: 2-5 m

ALTITUD: -

ECOLOGIA: Es pot veure en marges de camps o en antigues feixes colonitzades pel bosc. Sobretot molt visible entrant a la tardor quan les fulles es tornen groguenques i ressalten entremig d'arbres o en vorals de camps. 

CURIOSITATS: És un petit arbret que es troba naturalitzat i present fins al Pre Pirineu, d'origen asiàtic, que dóna un fruit voluminós, la magrana. Arbre resistent a la falta d'aigua però sensible a les glaçades perllongades. Es pot reproduir per llavors i per esqueix i els grecs consideraven aquest petit arbret el símbol de l'amor i la fecunditat. 

IMATGE: 

Polipodiàcies

NOM CIENTÍFIC: Asplenium ruta-muraria

NOM VULGAR: Falzia blanca 

GÈNERE: Asplenium

FAMÍLIA: Polipodiàcies 

TIPUS PLANTA: Falguera

CURIOSITATS: És una planta que ha après a desenvolupar-se bé en murs de parets  calcàries, amb la qual cosa, les parets de pedra abandonades han estat un indret important en la seva colonització, Si aquests parets es troben inclinades al nord, millor que millor per la falzia la qual requereix certra hombra i humitat per a desenvolupar-se. La trobem especialment a l'hemisferi nord per indrets força frescals situats generalment per sobre els 800m. El nom de "Muraria" li ve degut a la predilecció que té la petita falguera per murs de pedra i parets. Sembla ser que presenta propietat medicinals i que antigament s'utilitzava per malalties relacionades amb la melsa, com a antitussigen, diürètic entre d'altres. 

IMATGE:

NOM CIENTÍFIC: Asplenium adiantum-nigrum

NOM VULGAR: Falzia negra 

GÈNERE: Asplenium

FAMÍLIA: Polipodiàcies 

TIPUS PLANTA: Falguera

CURIOSITATS: La podem trobar en alzinars i en roques en parets de pedra, és una petita falguera que no arriba a fer més de 30 cm d'alçada, és típica d'ambients més aviat de la terra baixa però que podem trobar en zones ombrívoles.

IMATGE:

NOM CIENTÍFIC: Pteridium aquilinum

NOM VULGAR: Falguera comuna / falguera de bosc / falguera aquilina

GÈNERE: Pteridium

FAMÍLIA: Polipodiàcies 

TIPUS PLANTA: Falguera

CURIOSITATS: Falguera que podem trobar en zones molt i molt concretes del municipi, concretament a les parts més altes i humides, obagues de boscos mixtes (caducifolis i perennes). No és gens freqüent al municipi ja que és pròpia d'ambients amb humitat constant i no és el cas general d'Oristà. Pot arribar a assolir alçades considerables, a la tardor la part aèria s'asseca i resta de color marró però realment la part vegetativa tornarà a donar lloc a noves frondes la primavera següent. Aquesta falguera té una àmplia representació a nivell mundial. El nom de "aquilinum" li ve donat precisament perquè la seva forma de les frondes recorda precisament a una àguila. 

IMATGE:

NOM CIENTÍFIC: Adiantum capillus-veneris

NOM VULGAR:Falzia vera

GÈNERE: Adiantum

FAMÍLIA: Polipodiàcies o adiantàcies

TIPUS PLANTA: Falguera

CURIOSITATS: Falguera que podem trobar en parets de fonts, en llocs molt humits. Forma una petita mata fràgil. Els sorus, al revers de la fulla es situen al marge de dalt de la fulla. de pecíol negrós. A part dels llocs humits li agrada la terra calcària i es situa generalment per sota dels 1000 metres d'altitud. 
IMATGE:

Cianobacteris

Afegim també una curiositat a l'herbari: les cianobactèries o algues blaves, que si bé no estan classificades dins el regne vegetal podem trobar sovint entremig de moltes plantes i segurament captivaran l'atenció de més d'un/a. 

NOM VULGAR: Nostoc

GÈNERE: Nostoc

CARACTERÍSTIQUES: Està inclòs dins el gènere de les cianobactéries o bé algues blau/verdes. El gènere Nostoc està format per moltes espècies (no podem precisar l'espècie d'aquesta per falta de dades en l'observació) però sí que podem descriure el gènere.

ECOLOGIA: La podem trobar directament al sòl, entremig de farigola, sajolida, romaní o entremig de les pedres, ens crida l'atenció especialment quan ha plogut, apareixent en forma de "moc", de textura gelatinosa i de color verd marrosnós. De consistència fina i flexible, quan plou o bé hi ha humitat al sòl s'hidrata i l'estructura esdevé vistosa, quan hi ha sequera, pràcticament és impossible veure-la i llavors apareix de color negrós, com petites taques entremig de pedretes, mates o herbàcies que no ens farien aturar massa per contemplar-la. En català se l'anomena "merda de bruixa". Si l'observéssim al microscopi veuríem que està format per cadenes de cèl·lules, no sent possible observar-les a simple vista. De tant en tant en aquesta seqüència de cèl·lules hi podríem veure una estructura una mica més gran que és l'encarregada de fixar nitrogen directament de l'atmosfera. Això i juntament al fet que és capaç de fer la fotosíntesis, pràcticament ho té tot per ser més que autosuficient!

IMATGE: 

Simarubàcies

NOM CIENTÍFIC: Alianthus altissima

NOM VULGAR: Ailant

GÈNERE: Alianthus

FAMÍLIA: Simaburàcies

DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/Gimnosperm
TIPUS PLANTA: arbre

PERIODE FLORAL: juny - agost

FORMA VITAL: Macrofaneròfit; planta normalment llenyosa, amb les gemmes perdurants situades sempre per damunt de 2 metres d'alçària.

ALÇADA: 1-20 m

ALTITUD: sense especificar.

ECOLOGIA: Afortunadament no es troba en molts indrets donat que és un arbre introduït procedent de la Xina el qual colonitza ràpidament els ambients on arrela. Té molta facilitat per propagar-se i produeix una gran quantitat de fruits si bé també es reprodueix de forma vegetativa.

CURIOSITATS: Emet una substància que evita que altres espècies autòctones s'intal·lin al sotabosc o en zones molt properes a aquesta espècie. Es considera una de les plantes més invasives de la Península Ibèrica. Ha estat introduïda especialment en jardins i zones per fixar el sòl com ara marges de carreteres.

IMATGE: