Les pertorbacions (incendis)

Zona cremada Sant Nazari de la Garriga. Anys 90
31 d'agost de 2014 

L'objectiu d'aquest relat és descriure com ha evolucionat una zona cremada ara fa més de 20 anys a nivell d'espècies vegetals. La zona està ubicada a sobre l'ermita de Sant Nazari de la Garriga. 

A grans trets podríem descriure la part cremada com una petita zona de bosc envoltat bàsicament de pi blanc (Pinus halepensis) amb arbres aïllats de roure martinenc i sotabosc de romaní, garric, mata de cabrit, argelada etc. El sotabosc pràcticament arbustiu és de port baix (menys d'un metre d'alçada) i amb arbres també de poca alçada com el pi blanc ubicats de forma aïllada al mig de la zona que es va cremar i en zones connexes al bosc que no va resultar afectat per l'incendi. 

Imatge presa des de la zona cremada, al fons, l'eix transversal, a la dreta, direcció Manresa, a l'esquerra, direcció Vic.A sota d'aquesta zona hi ha l'ermita de Sant Nazari.

Sotabosc format, en major part, per romaní i gramínies

Substrat present a la zona cremada. 
Imatge presa en direcció nord est, al final, pineda de pi blanc on el foc no va arribar. Imatge presa al lloc on va tenir lloc l'incendi.


Què succeeix durant i després de l'incendi?



Després d’un foc forestal té lloc l’autosuccessió. Això significa que s’hi estableixen espècies que generalment ja es trobaven en aquest indret o bé en zones força properes i tot depèn del mecanisme de reproducció de cada espècie el que acabarà propiciant que dominin o s’acabin reproduint unes espècies i no unes altres. 

Per exemple  hi ha algunes espècies com les alzines, els roures, els garrics i els boixos que mantenen viva la seva part subterrània i rebroten després d’un incendi. Al mateix temps la germinació d’aquestes espècies és afavorides per les altes temperatures. D’altres espècies com ara el pi blanc no té aquesta capacitat de regeneració de rebrot però en canvi el seu mecanisme de germinació per llavors les quals resisteixen molt bé al foc. La farigola per exemple és una planta que té tots dos mecanismes de regeneració: manté una part subterrània resistent a les altes temperatures i pot rebrotar després d’un incendi i igualment presenta llavors que són capaces de resistir elevades temperatures i per tant poder germinar després d’un incendi. 

Així mateix podem distingir també plantes que davant d’un incendi forestal no són capaces ni de rebrotar ni de fer germinar les llavors donat que no resisteixen temperatures elevades. Amb aquests exemples es pretén mostrar que després d’un incendi forestal acabaran per predominar les espècies més adaptades a aquest tipus de pertorbacions. L’exemple de foc forestal que va tenir lloc a l’època dels anys 90, en una superfície força petita i ocupada en bona part per pi blanc, mostra quina és la successió actual essent pràcticament idèntica que les espècies vegetals que predominen a la zona més propera i que no es va cremar si bé amb una elevada incidència d’un sotabosc format per romaní i alguns arbres de petit port com ara el roure.



Pel què fa al pi blanc, cal dir que el foc obre les pinyes i els pinyons es dispersen per tot arreu. Després de la pluja aquests poden germinar amb facilitat. Tot i així, una pineda jove, si les pinyes que hi ha no estan ben formades, tampoc ho estaran els pinyons i en conseqüència, la successió després d’un foc forestal no serà predominada pel pi blanc per mancança de llavors.

Les espècies vegetals que hi trobem actualment són: 


Botja d'escombres; Dorycnium pentaphyllum

Mata de cabrit; Pistacia lentiscus

Roldor; Coriaria myrtifolia
 
Tortellatge; Viburnum lantana
Fuixarda; Globularia alypum

Per determinar, gramínia

Càdec; Juniperus oxycedrus

Esbarzer; Rubus ulmifolius

Argelaga; Genista scorpius

Romaní; Rosmarinus officinalis

Garric; Quercus coccifera

Pi blanc; Pinus halepensis

Alzina; Quercus ilex

Rogeta; Rubia peregrina

Lligabosc mediterrani; Lonicera implexa

Senet de pobre; Globularia vulgaris

Roure martinenc; Quercus humilis

 Gramínia; Dichantium ischaemum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada