L'aigua

Els bassals

La terra de casa nostra és una terra molt argil·losa, pobra en matèria orgànica, la qual quan plou i per ser poc porosa, deixa penetrar molt poca quantitat d'aigua cap al subsòl. Quan aquesta aigua, de difícil drenatge, arriba al terra és capaç de produir una important erosió i aquí es comencen a formar petits forats que es poden anar engrandint amb el pas del temps. Això provoca que es formin petits bassals on l'aigua s'hi pot quedar estancada durant una bona part del temps segons la tempertaura de l'ambient, la fondària i la permeabilitat del sòl bàsicament. Aquesta temporalitat de l'aigua estancada és molt ben aprofitada per alugns animalons ja sigui per a beure-hi com per a reproduir-s'hi ja que, com en el cas dels amfibis, ho aprofiten per fer-hi la posta d'ous. Com podreu veure a les següents imatges, centenars de postes d'ou les quals, d'acord amb la temporalitat del bassal, acabaran eclosionant, esdevindran cap grossos i es transformaran en individus adults: granotes, gripaus etc. A partir d'aquí buscaran un emplaçament més definitiu com seria el cas d'una bassa o petites zones embassades de torrents o la mateixa Riera Gavarresa on l'aigua podríem dir que té un caràcter més permanent. Les imatges adjuntes han estat fetes en dos bassals diferents, separats uns 200 metres aproximadament d'aigua tèrbola la qual pot ser propícia també, per al camuflatge de la posta i de possibles depredadors. A l'apartat de BESTIOLES expliquem en més detall, les curiostitats dels amfibis. 



Els torrents

Els torrents que hi ha al municipi són nombrosos, la majoria d'ells plens de vegetació que permeten que la humitat hi sigui present durant bona part de l'any si bé pateixen importants davallades d'aigua en intervals de temps molt curts.  En aquests indrets cal dir que s'hi observa gran biodiversitat tant d'espècies vegetals com animals ja siguin ocells, mamífers, amfibis o rèptils. L'ambient que solen crear els torrents permet la vida de nombroses espècies i en poca distància és possible apreciar un ambient completament sec fins arribar a un de més humit, en part provocat per la presència de torrents i un relleu del terreny molt interessant, de petits turons que pugen i baixen i s'encaren a diferents orientacions (més humides al nord i més seques al sud) tot oferint petits microclimes que en definitiva permeten l'assentament de nombroses espècies. Aquests ambients són interessants perquè donen peu a petits bassals que si no són permanents ofereixen i mantenen l'aigua durant un temps considerable i és possible, via fototrampeig, observar-hi un gran nombre d'animals. És per això que és tan important mantenir la coberta vegetal d'aquests ambients, sense ella la humitat seria poc important i en conseqüència disminuiria la biodiversitat i també l'aigua. El nostre bosc, seria més pobre en espècies, tindria menys aigua i tindríem un mosaic forestal menys interessant, per tant, d'aquí la importància de mantenir una bona coberta vegetal durant el crus del torrents. No neceesàriament hem d'entendre que un torrent és una zona bruta, caldria veure-ho com una font potencial de biodiveristat. 
Si anem a buscar la definició de torrent podríem dir que és un corrent d'aigua de caire itermitent el qual presenta una gran capacitat d'erosió degut a les crescudes d'aigua que són capaces d'extreure petites parts del substrat i arrosseagar-les terreny avall. També en dependrà del pendent que pugui presentar, a Oristà els torrents són curts, de més o menys pendent però no pas de pendent considerable, així doncs, no presenten un gran poder erosiu però si que poden arribar a transportar gran quantitat de sediments i troncs d'arbres aigües avall i és que un torrent que porti molta aigua és capaç d'ocupar metres i metres d'aigua a cada banda. 

Les següents imatges mostren l'aigua continguda al Torrent d'Olost al pas per la Fàbrega (passant de la ruta blava) el dia 08/10/2016, completament tapat per arbres caiguts torrent amunt. El color de l'aigua, un cop assentats els sendiments, pot arribar a ser totalment transparent com es pot veure a la segona imatge enregistrada uns 150 metres més amunt al cap d'un mes aproximadament. 




La majoria dels torrents tenen noms, si més no els més simbòlics per la quantitat d'aigua que arriben a portar i per la proximitat sobretot, al poble d'Oristà. Per exemple trobaríem el torrent de la Font Salada, que neix pràcticament a la casa dels Tossals i va recollint l'aigua de petits torrents, concretament a la carretera B-433 hi trobaríem nombrosos torrentets que baixen perpendiculars a la carretera per la vessant nord-oest i acaben confluint amb el què seria el Torrent de la Font Salada el qual en èpoques de fortes pluges presenta força sediments però amb un color d'aigua transparent la major part de l'any. Tindríem també el Torrent d'Olost que neix a Perafita, després de sinuoses corbes i de recollir l'aigua de torrents i recs, es desplaça cap Olost i d'Olost passa per Oristà. Hi ha molts altres torrents tot i que aquests dos serien els més propers al nucli d'Oristà pel què fa a volum d'aigua. Cal dir que els dos torrents desemboquen a la Riera Gavarresa i en el cas del Torrent de la Font Salada ho fa just a l'alçada de sota el cingle de Sant Sebastià (Molí del Bac aproximadament). En el cas del Torrent d'Olost arriba a la Riera Gavarresa a l'alçada de Camp de Devesa, concretament abans de creuar el passant direcció La Fàbrega seguint la ruta blava, així doncs, quan la Gavarresa passa pel poble d'Oristà ja ha recollit les aigües dels dos Torrents. 

A la següent imatge es pot veure el camí de la ruta blava abans de travessar el passant d'aigua del trorent d'Olost al pas aproximat per La Fàbrega. A l'esquerra, tot i que no es pot apreciar a la imatge, hi ha el Torrent d'Olost. En aquesta imatge, un dia abans, el torrent va ocupar tot el camí (més de 10 metres al seu costat dret i va deixar aplanades totes les herbes, només podent-se veure lianes com el llúpol, enfilades als pollancres el mes de setembre de 2016).



Seguidament el torrent de la Font Salada: 


La Riera Gavarresa

La Riera Gavarresa neix a Alpens i està de pas per Oristà, aproximadament podríem dir que divideix el municipi per la meitat. A l'alçada aproximadament d'Artés s'uneix al riu Llobregat. Són nombrosos els torrents que podem localitzar dins el municipi però durant tot l'any baixen pràcticament secs amb l'excepció dels dos que hem presentat anteriorment els quals presenten aigua la major part de l'any. La Riera Gavarresa, encara que a vegades el cabal no és gaire important, presenta aigua tot l'any amb l'excepció de determinades setmanes d'estiu, principalment el juliol en què seria possible recorre-la durant centeners de metres caminant al llarg del seu curs. Durant aquest recorregut, rescloses i zones més enclavades mantenen l'aigua estancada i s'hi observa gran presència d'amfibis, crancs americans (els quals han acabat amb la presència pràcticament de l'autòcton) i carpes, algunes de dimensions considerablesDurant el mes de juliol de 2016 s'aprecia una important sequera i de forma representativa a la següent imatge, així queda la Gavarresa al passant del Tin cap a la Quintana aigües amunt. S'observa també gran quantitat de fulles de pollancre que no paren de caure, possiblement per compensar la falta d'aigua (mecanisme que tenen els arbres per tal de sobreviure en aquestes condicions):


En una ocasió (anys 90) recordo que el meu pare em va dir que a Alpens havia plogut molt i que la Gavarresa en qüestió d'hores baixaria molt plena, jo potser tenia 10 anys (en fa ja 27). Em vaig quedar impressionada i em va portar al passant més proper al poble per viure un esdeveniment força increïble, la Gavarresa va passar de ser una Riera mediocre a una Riera completament desbordada a banda i banda (menys mal que no vam travessar el passant) i és que veure com anava creixent poc a poc va ser tota una experiència. De fet, a vegades, quan sentim dir que plou per Alpens, ja ens anem preparant per si les mosques. Concretament a la casa de camp de Devesa els antics residents expliquen que als anys 60-70 era freqüent quedar-se incomunicat i havien d'anar a peu, passant per un corriol del cingle de Camp de Devesa cap a la Torre d'Oristà. 

SUCCESSOS:

08/2014

Per tal que quedi a la memòria, el 22 d'agost de 2014, una important avinguda, amb pluges rondant els 100 litres per metre quadrat i dia, van provocar que la Gavarresa baixés d'allò més plena. Heus aquí algunes fotos i vídeos per la memòria... 


Riera Gavarresa al salt de la Resclosa (vídeos):



Riera Gavarresa després del salt de la Resclosa, aigües avall direcció a la Quintana. 


La Resclosa amb gran quantitat d'espuma blanca i olor característica. 




Segurament ens sorprendrà la gran quantitat d’escuma que veiem en l’aigua. Cal dir que l’escuma als rius es pot produir de forma natural o artificial. Les naturals es dispersen de seguida i es formen per l’impacte i velocitat que porta l’aigua, essent l’aire juntament amb l’aigua el que forma l’escuma mentre que el floc d’escuma artificial roman durant molt més temps a l'aigua sense dispersar-se i el color de l’escuma és d’un blanc molt més fort que no pas les escumes naturals. Les escumes artificials es deuen sobretot a una gran quantitat de matèria orgànica a l’aigua i a la presència de fosfats, l’ús de productes de neteja o abocaments industrials o similars, en definitiva s'atribueix a aigües contaminades, això no vol dir que l'escuma de l'aigua sigui necessàriament contaminada però sí que desafortunadament, aigües amunt i pel Torrent d'Olost, s'ha produït episodis de contaminació intencionada per purins.

Riera Gavarresa després de la Resclosa i herbes aplanades pel desbordament de la mateixa riera el vespre - pluja de la nit del dia 22 d'agost de 2014.



Cranc de riu (no és autòcton sinó invasor) gairebé al límit del camp de sota del poliesportiu.


Vista des de sobre el pont de la Gavarresa, banda dreta direcció a Sant Feliu Sasserra



Vista des de sobre el pont de la Gavarresa, banda esquerra direcció rotonda d'Oristà i alguns arbres caiguts que han cedit al gran cabal d'aigua



Arribant a la Resclosa per sobre d'on fa unes hores, l'aigua corria.



10/2016

Aquest estiu ha estat molt poc plujós però hi ha hagut 3 episodis de fortes pluges els darrers 2 mesos. Davant de forts aiguats, la Riera Gavarresa porta molts sediments d'aigües amunt deixant palès el color que té la terra d'aquestes contrades. Aquests sediments, per gravetat s'acaben dipositant a la llera del riu en forma de fins sediments tal i com es pot apreciar a la imatge següent: 



26-27/07/2016

El dia 27 de juliol de 2016 cauen 20 litres d'aigua i aigües amunt es nota que també ho ha fet... 








Imatges que contrasten fortament amb les del dia anterior (26/07/2016)... la natura té el poder de canviar les coses en molt poc temps... i el que cal aprendre, és millor no parar la tenda a la llera de la Gavarresa, que avui riu i demà plora.





ANY 1992

L'any 1992 una forta Gavarresada fa batre tots els rècords. A sota el pont de la carretera sortint del poble d'Oristà direcció a la Torre d'Oristà es marca amb una línia blanca de pintura el nivell en què ha arribat l'aigua.  

 


Algunes fonts

Font Salada

Font situada al torrent de la Font Salada, torrentet amb poca aigua però sempre n'hi ha poca o molta. Aquesta font és molt simbòlica pels habitants d'Oristà per la proximitat al poble i perquè realment té un gust entre salada i sulfurosa (no és potable) i es podria dir que tota la vida n'hem parlat i s'ha mantingut més o menys viable, actualment amb un entorn molt net i respectuós donat que els visitants són també, respectuosos. Aigües avall, hi trobem algunes bassetes petites, de gran bellesa i força feréstegues i inaccessibles. Concretament el pas d'aquest torrent i la baga que se'l mira de ben a prop conformen un petit ambient humit amb pi roig i gran diversitat d'espècies. 





Font de Sant Nazari

Font que trobarem de pas en la ruta vermella, de gran bellesa, amb una petita pica i un torrentet força sec però amb abundant vegetació. Un gran indret per gaudir de la natura. 


 


Font de la Mallorca

Actualment el pas per accedir en aquesta font és possible ja que hi passarà la ruta vermella. Podríem dir que en l'aproximació un és conscient que ve d'un ambient força sec i va entrant en la humitat de petits torrents densos de vegetació on la humitat es manté molt més. 
Antigament aquesta aigua era utilitzada per als habitants que vivien a la casa de la Mallorca, situada a uns centenars de metres per a rentar la roba. Prenien l'aigua directament d'aquest indret i també s'utilitzava per a cuinar i rentar-se. 








Font de les Canals

Indret força peculiar, actualment força emboscat amb nombrosos arbres caiguts i molts boixos que en dificulten l'accés. Es pot descriure com un lloc inhòspit, silenciós on només se sent l'aigua que davalla per les parets de pedra porosa que conformen la paret semi circular. Torrent avall corre l'aigua sense massa soroll. Actualment l'accés és força complicat si bé no és impossible.












Les basses

Importància ecològica de les basses 

Tenim basses a Oristà? De pas pel Verdaguer m'he acostat a les dues basses que hi ha i només d'arribar vàries espècies d'amfibis han saltat a dins de l'aigua. Actualment és possible l'avistament de granota verda ibèrica, reineta meridional, serps d'aigua, libèl·lules i espiadimonis i nombroses aus com l'aligot comú, àliga marcenca a l'estiu, bernat pescaire, ànecs collverd, cotolius, moltes orenetes cuablanca i orenetes vulgars (també a l'estiu), bitxac comú, cruixidell, caderneres i moltes més espècies. Les següents imatges corresponen a la bassa més gran del Verdaguer i la imatge de posta d'ous de sota, algunes de les sorpreses que hi podem trobar com seria la posta d'ous d'alguns amfibis. En algunes ocasions, entre les dues basses hi he comptabilitzat més de 20 granotes verdes ibèriques. 




La bassa de Les Saleres (any 2015), de menys capacitat, presenta una gran importància ecològica, plena d'aigua bona part de l'any, a prop de la del Verdaguer, en moments puntuals de gran sequera pot quedar buida. S'hi observa gran presència de cap grossos i amfibis que salten dins l'aigua i també la possible presència de mamífers que s'hi acosten per anar a veure aigua i segurament atrapar algun amfibi, així ho mostraen les herbes aplanades i els nombrosos corriolets al voltant de tota la bassa. 




Voldria manifestar la importància que crec que és mereixen les basses des del punt de vista de conservació de la natura i especialment dels amfibis ja que la població d'aquests petits animalons és molt inestable amb temporades que s’observen nombroses espècies i individus i en canvi hi ha èpoques que la seva població es veu molt reduïda, podríem dir doncs que és una població que fluctua molt. La reproducció de qualsevol espècie sol ser delicada donat que qualsevol perturbació que es produeixi en aquell medi pot determinar que un any el nombre d’individus sigui molt alt o contràriament molt baix. Afortunadament els recomptes que faig anualment són força importants i d'aquí que el seguiment sigui interessant de dur a terme any rere any, tot i així, cal dir que els amfibis no ho tenen fàcil i és que en les darreres dècades la vida a pagès ha canviat i les persones que cuidaven del camp i modulaven un paisatge interessant per a alguns animalons, s’ha vist afectada, sens dubte. Pel cas que ens ocupa, i centrant-nos amb els amfibis, totes les masies o cases de pagès disposaven de la seva bassa,  natural o bé feta pels mateixos habitants de les cases per tal d’assegurar aigua per al bestiar entre d’altres utilitats. Actualment aquest tipus de basses es construeixen fent que l’aigua circuli a través de canonades o bé s’impermeabilitzen impossibilitant que els amfibis, s’hi puguin instal·lar. El trànsit de cotxes per camins rurals i la contaminació del medi determinen que les poblacions d’aquests amfibis vagi disminuint. La sequera també pot fer-ne fluctuar les poblacions si bé la bassa principal cal dir que és una bassa que en periodes de sequera reté molt bé l'aigua i difícilment es pot veure seca. A més, s’hi afegeix un altre fet que pot perjudicar les poblacions d'amfibis i és que la introducció d’espècies invasores, com seria el cas del cranc americà, provoquen també la seva disminució ja que ocupen l’hàbitat de les espècies autòctones d’amfibis i s’alimenten dels seus ous. No seria el cas d'aquesta bassa. Així doncs, caldrà lluitar pel manteniment d'aquests petits entorns tan saludables i que fomenten la biodiversitat del nostre planeta. Des d'Oristà, intentarem, també, posar-hi el nostre granet de sorra. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada