Història de la menjadora per ocells

INTRODUCCIÓ:

El dia 21 de novembre de 2016 incorporo al jardí, una menjadora per ocells. La idea principal és construir-la a partir de materials que tingui per casa o bé que em subministri algun conegut. L'objectiu és oferir als ocells aliment durant els mesos d'hivern i al mateix temps estudiar què passa al jardí de casa tenint en compte que hi ha força activitat; per una banda hi ha presència de gats dels veïns (3 o 4), tinc veïns a banda i banda del jardí,  i per últim, el jardí dóna directament a la carretera secundària utilitzada per entrar al poble d'Oristà amb un trànsit important tant de persones com de vehicles.

L'hivern a Oristà és força dur, perquè ens entenguem; és habitual llevar-se i veure els camps, arbres i carreteres blancs de gebrada, puntualment pot nevar, hi ha boira ocasional i el sol surt tard, per exemple, el mes de desembre fins a les 08:45h no el veiem sortir per sobre la Costa de la Gòrdia i a la tarda, a les 16:45h al mateix poble, ja s'ha amagat cap a ponent.

Incorporar una menjadora al jardí pot semblar una decisió sense cap importància però he de dir que no és així ja que cal ser molt constants i assegurar que presenta aliment durant tot l'hivern, això vol dir que cal fer seguiments periòdics i quan veiem que s'acaba l'aliment caldrà omplir la menjadora novament. Per què? doncs molt senzill, l'hivern és una època dura pels ocells; al principi de l'hivern troben aliment però a mesura que avancen els mesos es va exhaurint i per tant és més difícil trobar fruits, insectes, larves etc. Aquesta recerca els costa un gran esforç i energia. Si construïm una menjadora però només els subministrem aliment fins el mes de gener els ocells que puguin acudir a alimentar-se s'enduran una sorpresa gens agradable donat que on tenien aliment en abundància de cop ja no hi és i això significa que hauran de buscar una altra zona per trobar-lo i això no sempre és fàcil. Tenint en compte que els haurem acostumat d'allò més bé, fora un acte totalment irresponsable treure'ls la menjadora amb l'aliment, per tant, o tot o res, si posem menjadora la deixarem fins que finalitzi l'hivern (en el meu cas personal, fins el 21 de març estarà disponible pels ocells). Si optem per no posar menjadora des d'un bon inici els ocells s'espavilen amb els recursos disponibles que els ofereix la natura.

Tornant al control i seguiment, tot i que no sóc a casa habitualment, faré el seguiment en dies puntuals a través del control visual directe o bé a través de càmera de fototrampeig.

CONSTRUCCIÓ DE LA MENJADORA I ALIMENT ESCOLLIT: 

A partir d'un petit filat metàl·lic, uns plats de jardinera de plàstic dur de color marró, uns tronquets de fusta de llenya del bosc i cordill de les tomaqueres de l'estiu, construeixo dues menjadores. Una de les menjadores presentarà més elaboració i l'altra la faré amb un simple filferro.

L'aliment escollit han estat els cacauets sense torrar, en closca, que en aquest cas sí que he comprat en una botiga especialitzada.

Una primera menjadora és la que adjunto a la següent imatge la qual es troba penjada a uns 1,70 metres d'alçada en un presseguer:


El procediment que he seguit per elaborar la menjadora ha estat enrotllar el filat metàl·lic i lligar-lo amb cordills de les tomaqueres per tal que es mantingui tancat i no s'obri, així ha quedat un tub cilíndric perforat amb unes mides aproximades de 22 cm de llarg x 8,5 cm de diàmetre.

Seguidament he elaborat una base amb tronquets de fusta entrelligats amb cordills que he disposat a la base del filat metàl·lic enrotllat i lligat per evitar que l'aliment caigui un cop a dins.

Posteriorment he disposat un plat de plàstic de jardinera de color marró a sota dels tronquets lligat amb cordill per evitar que l'aliment pugui caure al terra, això em permetrà visualitzar si hi ha moviment a la menjadora; cacauets menjats o trencats evitant al mínim, que caiguin al terra.

Seguidament he introduït cacauet cru sense la closca protectora. És important que el fruit sec que hi introduïm sigui sense torrar, sense sucre i sense sal, els ocells no estan acostumats a la nostra dieta a base d'afegits jeje. Jo mateixa m'he dedicat a trencar la closca dels cacauets i introduir-los després, a dins de la menjadora.

Finalment he disposat un plat de plàstic de jardinera de color marró (amb un forat al mig) que he col·locat a la part superior del filat metàl·lic per protegir l'aliment de la pluja. El cordill l'he fet passar pel filat, pel plat i finalment l'he penjat al presseguer.

Al mateix temps he enfilat en un filferro, uns quants cacauets i els he disposat a un nou presseguer situat a uns 7 metres de distància del primer. En aquest cas es pot veure que en un dels caps de cada cacauet hi ha una petita obertura directe al fruit per facilitar-los la feina. L'alçada en què l'he disposat és a uns 1,75 metres d'alçada. A la següent imatge es pot visualitzar el filferro enfilat amb cacauets i penjant d'un presseguer (que no és el mateix on es troba la menjadora principal):



SEGUIMENT DE LA MENJADORA

En aquesta zona del jardí a l'hivern normalment s'hi aprecia presència de mallerenga carbonera, mallerenga blava, caderneres, pinsans, cueretes blanques vulgars, cotxes fumades, caderneres, tórtores turques, algun sit negre, pit roig i mosquiter comú.

El seguiment que he pogut fer els matins de dilluns a divendres ha estat força nefast donat que a l'hora que marxo encara no ha sortit el sol i no s'aprecia cap tipus de moviment d'ocells. A la tarda pràcticament és fosc la majoria de dies i per tant tampoc hi he observat moviment.

Tot i la dificultat en l'observació diària, val a dir que el seguiment que he fet mostra presència molt freqüent i constant d'alguns ocells tal i com detallo:

21/11/2016; col·loco la menjadora, els presseguers encara tenen fulles tot i que la majoria han caigut.

Del 21/11/2016 fins 30/11/2016; comprovo l'interior del plat inferior de la menjadora i no hi ha indicis que cap ocell hi hagi picotejat, els cacauets estan intactes. Observo presència en vàries ocasions de mosquiter comú però ni es mira la menjadora, doncs és un ocell que té predilecció per altre tipus d'aliment que no sigui el cacauet. Val a dir però, que dos exemplars de mosquiter comú freqüenten el presseguer especialment en branques alienes a la menjadora.

01/12/2016; a les 08:15h veig una mallerenga carbonera (Parus major) però no l'observo alimentant-se de la menjadora si bé està situada a uns 40 cm aproximadament. A les 18:00h comprovo l'interior del plat i observo 2 cacauets, un d'ells picotejat i mig trencat. No observo moviment a la menjadora amb els cacauets que he enfilat amb el filferro.

04/12/2016; a les 10:30h aproximadament quan arribo amb cotxe veig que hi ha 3 mallerengues al presseguer, una d'elles picotejant els cacauets de la menjadora principal i agafada al filat. M'entretenc a observar-les des de dalt a casa i tot i l'anar i venir que hi ha entre el pas de cotxes i veïns a banda i banda, s'allunyen i tornen novament. A part del presseguer hi ha una pomera i un cirerer sense fulles i hi observo a part de les 3 mallerengues, 2 mosquiters comuns, en total, 5 ocellets entre els 3 arbres i al mateix moment. Crec que serà un seguiment força entretingut.

11/12/2016; La menjadora principal queda sense reserves, és a dir, no hi ha cacauets. Avui he estat observant des de primera hora del matí el gran "tràfec" que porten 3 mallerengues carboneres a la menjadora principal i també al fil ferro amb cacauets. Omplo novament la menjadora. Respecte el filferro, observo que hi ha alguns cacauets que ja no hi són i d'altres que estan buits de l'interior. A primera hora del matí observo també 2 pinsans picotejant al terra just a sota del presseguer on hi ha enfilats els cacauets amb el filferro i que sembla ser, hi deu haver restes possibles de cacauet picotejat per les mallerengues carboneres.


13/12/2016; Només estem a dia 13 de desembre (2 dies després d'alimentar la menjadora) i observo com va disminuint a un ritme força considerable. Podria ser que els cacauets caiguessin al terra? o realment les 3 mallerengues se'ls estan cruspint tots? Hi ha altres ajudants que s'hi acosten?  Observo amb deteniment el filferro amb els cacauets i de l'extrem en què he fet un petit tall no hi ha ni un cacauet, se'ls han cruspit tots!. L'extrem en què el fruit queda protegit per la closca els ocellets sembla que no hi hagin fet acte de presència ja que resta intacta, sembla ser que les mallerengues, amb les acrobàcies que han de fer sobre el penjoll, de moment no els sembla apropiat dedicar gaire energia a picotejar l'extrem del cacauet protegit amb la closca... mentre hi hagi recursos més fàcils qualsevol malgasta energies...

16/12/2016; Reviso la menjadora principal i també els cacauets enfilats amb el filferro. Respecte la menjadora principal, gairebé no hi ha cacauet, que n'hi hagi quedat 5 o 6 entremig de la closca. Respecte el filferro, dels extrems que vaig trencar no en queda ni un, els extrems que no vaig escapçar alguns presenten evidents signes que els ocells els han picotejat però resten pràcticament intactes, no n'han extret el fruit. Aprofito per omplir novament la menjadora principal i enfilo novament cacauets, aquesta vegada escapço tots els extrems de la closca.

17/12/2016; Observo per allà les 10:00h que hi ha 3 mallerengues carboneres que picotegen tant de la menjadora principal com dels cacauets enfilats amb el filferro. Sempre s'observa només un sol ocell picotejant, és a dir, no coincideixen mai dues mallerengues menjant de la menjadora principal ni tampoc en el filferro amb cacauets, sembla que es guardin el torn per no fer-se nosa, cal dir que realment fan acrobàcies enfilant-se directament a sobre dels cacauets en el cas del filferro o bé directament al filat de la menjadora principal. Casualment veig com alguna mallerenga carbonera pren el cacauet i amb les potes, a sobre d'una branca prop de la menjadora principal o del filferro, es distreu picotejant el cacauet amb l'ajuda de les potes en el qual queda subjectat el fruit. Observo també com un pinsà picoteja a sota mateix on hi ha la menjadora principal (dedueixo que s'escapen engrunes de cacauet o cacauets directament al terra del jardí) però no s'acosta directament a la menjadora però si que la volteja molt (tan la principal com la del filferro). Així mateix observo un pit roig que al principi veig que picoteja al terra a sota de la menjadora principal però posteriorment es disposa a sobre del plat de la menjadora i s'apunta al vermut del cacauet, s'enfila a sobre dels tronquets de la base de la menjadora principal i picoteja directament al filat, cal dir que no fa tantes acrobàcies com les mallerengues les quals són realment unes expertes. Casualment m'adono que mentre el pit roig picoteja tranquil·lament (i sense tan nervi que les carboneres) a la menjadora principal, a 30 cm aproximadament, a sobre d'una branqueta molt propera a la menjadora principal una mallerenga carbonera es distreu amb un cacauet entre les potes picotejant-lo incansablement.

18/12/2016; Donada l'elevada activitat a les menjadores opto per fer algunes fotos amb la càmera de fototrampeig, per això, l'encaro a la menjadora principal a les 09:15h aproximadament i la trec a les 18:15h. Com a observacions remarcables d'avui, dir que observo com les mallerengues han après a prendre el cacauet directament sense entretenir-se massa a picotejar a través del filat metàl·lic de la menjadora principal, prenen el cacauet i se l'emporten a algun arbre dels costats i a sobre d'una branca (segurament molt més còmode per menjar destinant menys energia i més fàcil de controlar possibles amenaces) van picotejant-lo fins que alguna amenaça les avisa que cal allunyar-se i el deixen caure al terra (com seria el cas de gats que s'acosten a observar-les). El pit roig, si ahir no s'observava més activitat que sobre el plat de la menjadora principal, avui he observat que s'enfila a sobre de la xarxa metàl·lica amb força destresa però com he dit en altres ocasions, ni molt menys fent les acrobàcies de les mallerengues carboneres. Respecte el pinsà comú, s'ha observat a primera hora voltejant els arbres amb les dues menjadores.

Aquestes són les imatges enregistrades avui. Si bé n'hi ha moltes més, es deixa mostra de l'activitat observada:

Mallerenga carbonera (Parus major):






 Pit roig (Erithacus rubecula):





21/12/2016; Si alguna cosa tinc clara a dia d'avui és que la menjadora baixa a un ritme més ràpid del què esperava. Altra vegada he reomplert la menjadora principal donat que pràcticament no hi queda cap cacauet, la darrera vegada que la vaig omplir va ser tan sols fa 3 dies!!. Si al principi tenia dubtes de si els ocells la freqüentarien, avui puc dir que especialment les mallerengues estan ben instal·lades al jardí i el freqüenten cada dia. S'ha establert una organització entre espècies en què sembla que tots se'n puguin aprofitar. Alguns pinsans comuns freqüenten cada dia el jardí en busca de les restes de cacauet que les mallerengues deixen caure al terra quan els estan picotejant o bé el deixen caure quan han de sortir corrents perquè surt un veí o bé apareix un gat. Si penseu que els cacauets se'ls cruspeixen només les mallerengues aneu equivocats! el què si puc dir és que són les que més freqüenten la menjadora i sembla que dominin el territori, a més, han après un excel·lent sistema i és que prenen directament el cacauet amb les potes i se'l cruspeixen en una zona més còmoda com ara una branqueta d'arbre i amb desfici es pot observar, a simple vista fins i tot, com van picotejant el cacauet. Podríem dir doncs que de les 3 espècies que he observat que se n'aprofiten: pit roig, mallerenga carbonera i pinsà comú, la mallerenga sens dubte és la més tafanera, baladrera i moguda. El pit roig sembla que no faci gaire soloi però es deixa veure sovint, no diu res, i va d'aquí cap allà, no t'avisa que hi és però s'hi deixa veure. El pinsà igualment, el veus que treu el cap per sobre d'algun filat, fa un cop d'ull a la situació, si li agrada s'hi queda sinó torna al cap d'una estona, sense fer gaire fressa sap que si ve de bon dematí després de les mallerengues, té l'àpat assegurat.

31/12/2016: Acabarem l'any 2016 fent una petita crònica de com van les menjadores, i és que segueixen amb la freqüentació de les mallerengues (1 mascle i 1 femella), el pit roig i el pinsà. Mengen moltíssim i darrerament ni s'espanten quan un surt i entra de casa.

14/01/2017:  Les mallerengues i el pit roig continuen freqüentant les menjadores, tan bon punt surt el sol fan acte de presència al jardí. He introduït un canvi a la menjadora principal i és que introdueixo els cacauets sencers amb dos petits talls als extrems perquè no els costi tanta energia obrir la closca, el cas és que cada 2 dies havia d'omplir la menjadora novament i ara, ho faig cada setmana, temps que tarden en cruspir-se'ls tots. Freqüenten tant la menjadora principal com la de filferro i encara no apareixen les mallerengues el pit roig va saltironejant per aquí per allà a veure què pesca al terra o bé sobre el plat de la menjadora principal.

19/02/2017: La menjadora segueix a la branca del presseguer i també el filferro amb els cacauets. He pres com a rutina comprovar la disponibilitat de cacauets cada 3 dies aproximadament i hi he afegit també, nous trencades amb la closca. Cal dir que les ventades de les darreres setmanes, el què semblava una menjadora que oferia totes les possibilitats sota teulada (amb els plats de jardinera a sobre i a sota de la menjadora), es va convertir en una menjadora voladora degut a les fortes ventades que van tibar la menjadora fins fer-la caure, és per això que per evitar la resistència a l'aire, els he tret els plats tant de sobre com de sota de manera que en queda únicament el filat amb els cacauets a l'interior i  a la base els tronquets de pi per evitar que caiguin els cacauets al terra. Així doncs, la menjadora ha estat simplificada al mínim per evitar aquests petits incidents degut a les inclemències del temps. Després d'això, no hi ha novetats i els petits inquilins voladors acudeixen cada dia fidelment, a esmorzar, dinar i berenar...

25/03/2017: Avui és un dia especial, estem en plena primavera i a més a Oristà ha fet una nevadeta d'aquelles que empolsimen tot el poble i queda com una postal d'aquelles que compren els turistes per enviar als seus familiars. Des del darrer dia que vaig incorporar cacauets a la menjadora, i també al filferro, no hi he tocat res més donat que l'objectiu era oferir aliment durant l'hivern i per tant, a partir d'ara (que ja hem entrat a la primavera oficialment), quan ja s'hagin polit tot el cacauet (falta ben poc), ja trauré les menjadores. Durant la primavera he anat fent comprovacions directament a la menjadora a veure com anaven de cacauets observant les closques a l'interior de la menjadora i quan observava que a l'interior de la closca pràcticament no hi havia cacauets, n'hi posava novament. Aquests dies però, m'he adonat que fins i tot la closca del cacauet disminuïa de manera que actualment només queden uns 10 cacauets a l'interior de la menjadora (closca amb alguns fruits) quan en un inici n'hi devien haver més de 60. Doncs bé, casualment, observant el temps i la neu per la finestra he vist com la parella de mallerengues s'acostaven a la menjadora principal i la femella, molt astuta per cert, s'ha posat dins la menjadora, arrapada al filat i de cap per avall, n'ha extret un cacauet amb la closca i l'ha tret a l'exterior "reculant" per l'interior del filat. En fi, una bona observació per acabar el relat de l'hivern de 2017. El balanç final podríem dir que ha estat molt interessant i entretingut. Podríem dir que s'han cruspit 1,65 kg de cacauet i unes 10 nous i que la menjadora ha estat freqüentada bàsicament per mallerenga carbonera (parella), pit roig i algun pinsà comú que ha aprofitat les restes de cacauet que queien al terra.

2 comentaris:

  1. hola , om puc trovar cacauets amb closca sense torrà?
    gracies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Martí! En cooperatives agràries segur que ho trobaràs. Personalment els compro a Vic a la Morera. Molts ànims si et decideixes 😃

      Elimina